Lewis Short
(adj.adv.) : per-făcĭlis, e, adj.
* Very easy (class.): perfacilis et expedita defensio,Cic. Fin. 3, 11, 36 Madv. N. cr.: disciplina cognitu perfacilis,id. Tusc. 4, 3, 6; id. Leg. 2, 7, 17: perfacile factu esse conata perficere,Caes. B. G. 1, 3.
* In partic., very courteous (class.): perfacilis in audiendo,Cic. de Or. 1, 20, 93.—Hence, adv., in two forms: perfacile (class.) and ‡ perfacul.
* Perfăcĭlē.
* Very easily (class.): perfacile hunc hominem de medio tolli posse,Cic. Rosc. Am. 7, 20: sese tueri,Cic. Verr. 2, 5, 4, § 8: apparere,id. Fin. 2, 33, 209.
* Perfăcŭlantiqui et per se facul dicebant, quod nunc facile dicimus, Fest. p. 214 Müll.; cf. Paul. ex Fest. p. 215 Müll.
Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary